Petra és un important enclavament arqueològic a Jordània, i la capital de l'antic regne nabateu, els pobladors de la qual la cridaven Raqmu. El nom de Petra prové del grec πέτρα que significa pedra, i el seu nom és perfectament idoni; no es tracta d'una ciutat construïda amb pedra sinó, literalment, excavada i esculpida en la pedra.
L'assentament de Petra es localitza en una vall angosta, a l'est de la vall de l'Aravá que s'estén des del mar Mort fins al Golf d'Aqaba. Les restes més cèlebres de Petra són sens dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall, en particular, els edificis coneguts com el Khazneh (el Tresor) i el Deir (el Monestir).
Fundada en l'antiguitat cap al final de segle VIII a. C. pels edomitas, va ser ocupada en el segle VI a. C. pels nabateus que la van fer prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven l'encens, les espècies i altres productes de luxe entre Egipte, Síria, Aràbia i el sud del Mediterrani.
Cap al segle VI d. C., el canvi de les rutes comercials i els terratrémols patits, van conduir a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Va caure en l'oblit fins que en 1812 el lloc va ser redescobert per al món occidental per l'explorador suís Jean Louis Burckhardt.
Nombrosos edificis les fatxades del qual estan directament esculpides en la roca, formen un conjunt monumental únic, que a partir del 6 de desembre de 1985 està inscrit en La Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. La zona que rodeja el lloc és també, des de 1993, Parc Nacional arqueològic.
Des del 7 de juliol de 2007, Petra forma part de les noves set meravelles del món modern.
