S'estima que la seua construcció va necessitar l'esforç d'uns 20 000
obrers baix direcció d'un conjunt d'arquitectes liderats per l'arquitecte de la
cort.
Quan Xa Jahan, molt malalt ja, es va rendir als atacs dels seus fills,
Aurangzeb, el seu germà, li va permetre seguir amb vida en arrest domiciliari
que va complir en el pròxim fort d'Agra. La llegenda compte que va passar la
resta dels seus dies mirant per la finestra al Taj Mahal i, després de la seua
mort en 1666, Aurangzeb el va sepultar en el mausoleu al costat de la seua
esposa, generant l'única ruptura de la perfecta simetria del conjunt. Es diu
també que després d'acabar la dita obra arquitectònica l'emperador va fer que
als obrers se'ls tallaren les mans perquè mai es vera una altra obra igual.
El Taj Mahal és considerat el més bell exemple d'arquitectura mogola,
estil que combina elements de les arquitectures islàmica, persa, índia i inclús
turca. Este monument ha aconseguit especial notorietat pel caràcter romàntic de
la seua inspiració. Encara que el mausoleu cobert per la cúpula de marbre blanc
és la part més coneguda, el Taj Mahal és un conjunt murallat d'edificis que
ocupa 17 hectàrees i que també inclou una gran mesquita, una casa d'invitats i
jardins.
El monument és un important destinació turística de l'Índia. En 1983, va
ser reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat per ser «la joia de
l'art musulmà a l'Índia i una de les obres mestres del patrimoni mundial
admirades universalmente». Descrit pel poeta Rabindranath Tagore com «Una
llàgrima en la galta del tiempo», el Taj Mahal és un símbol de la rica història
de l'Índia.
El mausoleu atrau a entre 7 i 8 milions de visitants cada any i a més en
2007 va ser designat una de Les Noves Set Meravelles del Món Modern